Així situem Antoni Tàpies com un element molt trencador sobre tot si tenim en compte que s'arrisca a fer propostes molt innovadores en ple franquisme:
- un llenguatge iconogràfic propi (lletres, creus, X, fletxes...)
- jocs de paraules.
- bromes i acudits
- l'escatològic (alhora sagrat i terrenal)
- sacralitzar el quotidià
- la matèria
- l'art com a teràpia (curació)
- allò màgic i espiritual
- l'atzar
- la filosofia oriental
Posteriorment plantegen una proposta creativa a partir de jocs de cartes, pols de fang i argila (vermell i verd de Santiveri) i tinta xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada